EL POETA
Quin benefici o quin
profit buscava el Fat
quan féu de mi un
poeta en la impotència?
Els meus poemes són
en va: les notes de la lira,
d'allò més
musicals, no copsen veritat.
Podria fer un himne
a un noble sentiment,
–i glòria i
virtut, ho sé... tan sols uns somnis.
Arreu, allà on
miro, hi trobo desencís,
el peu em rellisca
entre els espins.
La terra és una
esfera fosca, freda, mentidera.
Els meus poemes són
un fals retrat de l'univers.
Amor i joia, canto.
Quina mísera paròdia,
la pobra lira, a la
fira dels enganys!
LA MUSA
Poeta meu, no ets
mentider. I l'univers que albires
és veritat. Les
cordes de la lira
coneixen veritat, i
en aquesta vida, elles sí,
ens són les guies
més segures.
Ets el ministre del
Diví que et va donar una part,
de bellesa i
primavera. Un cant melat
et regalima al
llavi. Ets un cabal
de mirra –una
àuria prometença, veu del més enllà.
No tinguis por, si
Terra s'arrecera en la foscor,
no pensis que tot el
que és silenci sigui etern.
Tens uns plaers a
prop, amic, i flors i valls.
Confia i ves cap
endavant, que l'alba ja és aquí!
Només hi ha boira
fina esparverant-te els ulls.
Gentil, Natura et
para sota un vel garlandes:
roses, violetes i
narcisos de noblesa,
són el fragant
guardó per al teu cant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada