El mar difon una
secreta veu...
una veu que arriba
al cor, i que el
commou
i el gronxa.
Cançó preciosa, la
que el mar ens canta,
cançó composta per
tres sublims poetes,
el sol, el cel i
l'aire.
Canta amb el seu
timbre, propi més d'un déu,
quan l'estiu li
abriga les espatlles
amb la bonança.
La seva melodia ens
duu a l'ànima notícies
de frescor. I ens
recorda nostra joventut
passada, sense
pena, sense agror.
Els amors passats
ens parlen xiuxiuejant,
reviuen sensacions
deixades en l'oblit
en el respir suau
de les onades.
Cançó preciosa, la
que el mar ens canta,
cançó composta per
tres sublims poetes,
el sol, el cel i
l'aire.
Quan n'escrutes la
planura aquosa,
i en mires la verdor
infinita,
aquella prada tan a
prop i alhora tan distant,
pletòrica de flors
citrins que la llum
cuidadora de jardins
escampa, l'alegria
et venç, t'inebria
i t'asserena el cor.
I si ets jove, et
correrà a la sang
desig de mar. I a
tu, tan sols un mot
dirà del seu amor
l'onada i impregnarà
el teu amor d'un
misteriós aroma.
El mar difon una
secreta veu...
una veu que arriba
al cor, i que el
commou
i el gronxa.
I és un cant o el
plany dels ofegats?
El tràgic plany
dels morts,
al fred,
embolcallats per les escumes,
que ploren per les
dones, la canalla,
els pares i pel niu
desert,
mentre el mar
esquerp els va escorxant,
els va empaitant entre
rocs i penyes punxegudes
i els cabdella
d'algues mentre els arria amunt i
avall,
i ells, es mouen
com si fossin vius,
amb la mirada
esbatanada de terror
i mans salvatgement
esteses,
des de la seva
última agonia.
I és un cant o el
plany dels ofegats?
El tràgic plany
dels morts
amb el desig d'un
cementiri de cristians.
Tomba, que els
parents arrosen dels seus plors,
i cares mans la van
guarnint de flors
i el sol hi aboca
una llum benevolent i càlida.
Tomba, a recer d'una
creu immaculada
on ve, de tant en
tant, un capellà,
cremant encens i
salmejant pregàries.
Una vídua
l'acompanya recordant el seu marit,
un fill, o bé un
amic que enyora.
Recorden el difunt;
i l'ànima
descansa,
assossegada en el perdó.
[Postfaci: οὐδὲν
πρὸς Διόνυσον? Res a veure amb literatura bizantina?
Segurament. Però crec que valia la pena publicar aquest poema i
quatre o cinc més que vindran].
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada