Fart d'erràtics
daltabaixos, fruit del nostre món,
en aquest tassó, hi
vaig trobar consol:
hi guardo vida,
anhels i esperes;
poseu-me'n, vull
beure.
Aquí, lluny del
malastruc, de les borrasques de la vida,
em sento com el
mariner que sobreviu al naufragi
i es troba sa i
estalvi al port, a bord del seu vaixell.
Posa'm el beure.
Oh! sana
efervescència del meu vi, que apartes
tots els freds
efluvis. El glaç de la desgràcia,
de l'odi o la
calúmnia, no m'afecten:
poseu-me'n, vull
beure.
Ja no veig la
lletja, nua veritat.
Gaudeixo una altra
vida, tinc un nou univers:
visc a l'amplitud de
les planors dels somnis...
poseu, poseu-me'n,
vull beure.
Si és metzina i
descobreixo
l'agror mortal que
porta a dins, tant és,
hi vaig trobar
plaer, delit i allò sublim, en el verí;
poseu-me'n, vull
beure.
[Termina aquí aquesta breu antologia de poemes refusats de Kavafis. Properament vindran més propostes. Aquestes també força fora temàtica respecte a aquest blog, fruit dels meus viatges textuals, erràtics i molt poc acadèmics, pel món grec].
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada