Si les paraules no
tenen sentit, el silenci és valuós.
Proverbi àrab.
«El silenci és or
i la paraula és argent»
Quin sacríleg
pronuncià semblant renec?
Quin home asiàtic,
cec i mut i indiferent
davant la Moira,
cega i muda? Quin dement,
tan inhumà com
miserable, fent ultratge a la virtut,
de psique, en
diu quimera i anomena argent el Logos?
El nostre únic do,
escaient als déus, que tot
ho abasta
–inspiració, dolor, felicitat, amor;
el sol i únic tret
humà en la nostra natural bestialitat!
Tu, que l'anomenes
plata no hi creus,
en el futur que
dissoldrà el silenci, un mot ple de misteri.
No et complaus amb
la saviesa, ni t'atreu el progrés:
t'agrada la
ignorància... el silenci d'or.
Estàs malalt.
Silenci obtús és malaltia mortal,
Logos, càlid
i afectuós, és benestar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada