Macedoni de Tessàlonica: AP 5, 227

A la dona estimada

Hom cull el fruit de la vinya cada any, i ningú,

   sempre que talla el raïm, no en desdenya el circell.

Noia de braços rosats, monument a la meva fal·lera,

   t'he lligat a un tendre cinyell amb un nus que hi he fet

i cullo el fruit de l'amor¹. No puc esperar més estius,

   ni més primaveres: en tens massa d'encant, a dins teu.

Tant de bo siguis jove per sempre i en el cas que un circell sorneguer

   t'aparegui d'arrugues, l'acceptaré, car t'estimo.

[Macedonius Consul, The Epigrams, Editor John A. Madden, Georg Olms Verlag, 1995, pàg. 121]

1 Inspiradors d'aquest «τρυγόω τὸν ἔρωτα» i de tota la metàfora que regeix l'epigrama poden ser molts poemes i autors (Madden n'esmenta alguns). Però tots aquests tenen una mare, més ben dit, La Mare, és a dir Safo Fr. 105a:

οἶον τὸ γλυκύμαλον / ἐρεύθεται ἄκρῳ ἐπ' ὔσδῳ,

ἄκρον ἐπ' ἀκροτάτῳ, / λελάθοντο δὲ μαλοδρόπηες,

οὐ μὰν ἐκλελάθοντ', ἀλλ' οὐκ ἐδύναντ' / ἐπίκεσθαι

Tal com la poma qui vermelleja tota sola dalt de tot

de la branca més alta: els qui feien la collita l'han oblidada.

Oblidada? No, és que no han pogut abastar-la.

La traducció del fragment és de Carles Riba, descoberta per Ramon Torné i Teixidó (per cert, seguidor d'aquest blog) i publicada en un article de 1997 de la revista Faventia que es pot trobar al Web: no poso l'enllaç perquè és quilomètric, però només cal teclejar carles+riba+safo a Google.