A Evippe
En
veure que Níobe plorava, tot trasbalsat, un pastor
es preguntà si una roca podia plorar llàgrimes1.
En
canvi, de mi, que gemego en la fosca d'una nit que no acaba,
Evippe
–una roca vivent– no, no en té de pietat.
Parlant
d'ambdós casos, la culpa és d'Amor, que ens rega amb les penes,
a
Níobe a causa dels fills, a mi per la meva fal·lera.
[Macedonius
Consul, The Epigrams, Editor John A. Madden, Georg Olms Verlag, 1995,
pàg. 126]
1 Sobre
el mite de Níobe,
una breu i amena narració del blog El teixit de
Penèlope. El detall del pastor semblaria ser més aviat un
invent de Macedoni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada