Macedoni de Tessalònica: AP 6, 30

Aminticos, ja vell, va penjar la xarxa plomada al trident

   deixant els treballs i fatigues de pescador.

Davant Poseidó i les ones salades del mar,

   digué entre les llàgrimes que li queien dels ulls:

«Saps, déu beat, que estic acabat: amb la negra vellesa

   floreix –i no hi ha remei– la gangrenosa misèria.

Alimenta aquest vell que encara es belluga, però des de terra,

   si vols, ja que ets amo i senyor de la terra i del mar.»

Macedoni de Tessalònica: AP 5, 271

En el seu esplendor femení provocava furors dionisíacs

   si bellugava el cròtal daurat de les seves polseres¹,

i ara és hostatge de mala salut i vellesa, implacables.

   Antany els amants que venien n'invocaven el nom,

ara els agafen calfreds. La lluna creixent va minvar.

   No tornaran a sortir llunes noves².

[Macedonius Consul, The Epigrams, Editor John A. Madden, Georg Olms Verlag, 1995, pàg. 161]

1 Segurament hi ha milions de referències per a aquests versos. La meva és:

Once upon a time you dressed so fine,

you threw the bums a dime in your prime,

didn't you?

2 I per a aquests versos:

soles occidere et redire possunt:

nobis cum semel occidit brevis lux

nox est perpetua una dormienda.

Catul 5, 4-6.

El substantiu és σύνοδος «conjunció astronòmica entre astres», en aquest cas la lluna amb la terra i el sol (no estan en línia però en el mateix pla), però també «unió sexual» i «ingrés econòmic». Impossible mantenir la polisèmia del vers.

Macedoni de Tessalònica: AP 5, 245

Amb rialletes –renills de cavall, promeses d'un clau–,

   melosa, t'adreces a mi. Inútil tirar-me la canya.

Per aquestes tres roques¹, prometo, no fer-me el simpàtic mai més

   amb una noia tan poc delicada lligant.

Practica el besar pel teu compte! Fes petar els llavis tu sola

   amb absurds espetecs, amb ningú que s'hi enganxi.

Jo seguiré per un altre camí, car hi ha proveïdores

   millors dels plaers de la dea xipriota.

[Macedonius Consul, The Epigrams, Editor John A. Madden, Georg Olms Verlag, 1995, pàg. 150]

1 Jurar per les pedres/roques sembla que no era infreqüent en l'antiguitat, per la seva immutabilitat en el temps.

Macedoni de Tessalònica: AP 5, 243

Anit en un somni la vaig tenir entre els braços,

  aquella noia a qui tant li agrada la gresca.

No es feia enrere, ni hi posava problemes quan jo m'hi abrandava

  amb tot l'entusiasme que ve de la dea xipriota...

Prò Amor és un déu envejós: en una emboscada nocturna

  em féu perdre la son, i amb la son el desig.

És a dir, quant a mi, fins i tot en els somnis quan dormo,

  Amor m'impedeix gaudir d'un enllaç divertit.