Aminticos,
ja vell, va penjar la xarxa plomada al trident
deixant
els treballs i fatigues de pescador.
Davant
Poseidó i les ones salades del mar,
digué
entre les llàgrimes que li queien dels ulls:
«Saps,
déu beat, que estic acabat: amb la negra vellesa
floreix
–i no hi ha remei– la gangrenosa misèria.
Alimenta
aquest vell que encara es belluga, però des de terra,
si
vols, ja que ets amo i senyor de la terra i del mar.»
Like a Rolling Stone, Bob Dylan
ResponEliminaSissenyor!
EliminaSalutacions, Oriol.